Capítol 4. Recerca.

Em vaig despertar d’un salt en sentir el despertador, m’havia de vestir per anar cap a Aravell, avui m’esperava un dia mogut, qui sap que m’esperaria avui......un moment...el despertador...ostres! tornava a estar a casa, al menjador, al sofà, havia tornat a somiar aquest cop però tenia el braç esgarrinxat de les branques, m’havia esgarrapat anant a cavall cap a la Freita, ara començava a no entendre res, havia perdut el diari que llegia, i que al somni havia cremat , i les ferides que m’havia fet al braç al somni, les tenia a la vida real, avui...ara! S’havia fet tard i no entenia res, m’havia adormit al sofà, i avui havia d’anar a treballar, ràpidament em vagi donar una dutxa.
Tot i que havia d’anar a treballar, al final no hi vaig anar, vaig agafar el tot terreny i vaig anar cap a la Freita, vaig pujar per la pista del Pla, fins a la creu de la Freita, vaig parar el cotxe i em vaig baixar, en acostar-me a la creu, recordava com a la nit havia passat per allà mateix a cavall, tan sols feia unes hores, però al mateix temps feia uns segles, no hi havia cap petjada de cavalls, només roderes de bici.
M’estaria tornant boig, això no li podia explicar a ningú, se’n fotrien de mi, em prendrien per boig, pitjor encara.....
Havia de tornar a somiar, volia anar a Aravell, a veure que passava, que hi havia en aquell lloc que a aquell mossèn l’espantava tant, ara només hi havia un camp de golf, restaurants i cases rurals, però en aquell segle que hi havia.
Vaig pujar al cotxe i vaig anar cap a la biblioteca de la Seu a buscar informació, allà potser trobaria alguna cosa sobre aquell segle a Aravell o a l’Alt Urgell, algun fet destacable que marqués la història d’alguna manera, potser es portava tot molt amagat, i no es volia que es sabés .
Després d'un parell d’hores ben bones, només vaig treure en clar un nom, i per més inri, un altre mossèn ,en Mossèn Pere Tragó, aquell home havia escrit uns documents sobre part de la història d’Aravell en aquell segle, la bibliotecària em va suggerir anar al arxiu diocesà de la Seu, potser allà trobaria una mica més d’informació.
Així ho vaig fer, i en cinc minuts i pels estrets carrerons de la Seu, vaig arribar al arxiu, allà vaig demanar informació a un home que hi havia en una mena de despatx, em va dir que m’esperés que avisaria a algú. Després de quinze minuts d’espera, va aparèixer un capellà que caminava lentament, casi igual que parlava, li vaig explicar que buscava informació sobre Aravell i el mossèn Pere Tragó, se’m va quedar mirant i un minut després em va preguntar per què. Es clar, que li deia jo a aquell home, ...per que he tingut un somni, i he vist mòmies, i el baldaquí.........per un treball per la universitat, li vaig dir, es va girar i va anar amb aquell pas lent cap a un ascensor, el recepcionista em va indicar que el seguís, vam pujar fins a un segon pis, i allà va obrir les llums del que semblava una biblioteca, una mica caòtica i antiquada, amb llums de fluorescent, una llum freda, i amb llargues taules de fusta blanca, que encara accentuaven més aquella fredor. Sempre havia imaginat aquestes biblioteques plenes de capellans estudiant llibres antics en llatí, el capellà va anar directe cap a un prestatge i va començar a remugar, i a treure llibres i llençar-los sobre la taula, semblava que l’havia despertat de la seva migdiada i ara es venjava, fins a dotze llibres va deixar sobre la taula, i va marxar, no sense abans encendre un petit llum que hi havia sobre la taula, com en un acte de pena i perdó al mateix temps.
Eren les 8 de la tarda i després de més de tres hores i sense trobar cap resposta, vaig marxar, tal com havia entrat, amb un nom al cap.